Les amanides són un món

Les amanides realment són un món, jo tinc una teoria; ara podria dir que és una teoria pròpia i quedar com un senyor, però no, cal dir que és una teoria robada a en Ferran Adrià i complementada amb una altra d'en Bruno Oteiza . Les amanides han de tenir una base de diferents verds (triats d'entre el lollo rosso, la maravilla, la fulla de roure, l'escarola, la rúcula, els canonges, les espinaques i un llarguíssim etcètera) i cal afegir-hi un dolç, un salat, un àcid, un cruixent i un greix. Posaré un exemple perquè segurament no s'ha entés res (apart de no saber ballar, ni cantar ni correr ràpid, a vegades també em costa explicar-me).

AMANIDA de mango i llavors de rosella.

- lollo rosso, escarola i canonges
- 1 mango (aporta el dolç)
- 50 g de formatge d’ovella curat -a mi me n'agrada un que es diu Mont Bru-(aporta el greix i una mica de salat)
- 25 g d’"anacardos" salats (aporta el salat, el cruixent i també una mica més de greix)
- 1 pastanaga (aporta més cruixent i un punt de dolç)
- 12 tomàquets "cherry" (aporta l'àcid)
- llavors de rosella
- oli, vinagre, sal i pebre

Talleu a daus de 2 cm de costat el mango, i esmicoleu el formatge amb els dits a trossos irregulars. Talleu els tomàquets "cherry" i la pastanaga per la meitat, feu llesques fines transversals de la pastanaga amb el pelador.
Col·loqueu el lollo rosso, l'escarola i els canonges en un bol i disposeu per sobre, en aquest ordre, la pastanaga, els tomàquets, el formatge, els "anacardos", el mango i les llavors de rosella. Amaniu amb oli, vinagre, sal i pebre al gust.

-----------------------------------------------------------------------------------

El problema que tinc amb les amanides és que no les faig mai igual, però no per gust, sinò perquè soc incapaç de recordar-ho. Més d'una vegada ens hem fet el proposit d'apuntar-les per si un dia les volem repetir, però no hi ha manera; el proposit mor sense ni haver començat... "más se perdió en Cuba".