LA CARBONARA QUE NO PODRÀS DEIXAR DE FER

Ja fa algun temps que el cuiner italià Fabio Morisi ens va obrir els ulls! La carbonara, per contra del que molta gent creu NO PORTA CREMA DE LLET, NI NATA ni res que se li assembli.

Hi ha vàries teories de l’origen de la Carbonara; el nom deriva de la paraula carbone (carbó en italià), i es pensa que el plat era típic dels el.laboradors de carbó vegetal a la zona dels Apenins. D’altres pensen que es diuen així per el pebre negre que s’utilitza i que pot recordar al carbó.

Però l’important del tema és que la salsa Carbonara no es lliga amb nata, sinò únicament amb parmesà i ou. Seguiu aquesta recepta i entrareu en una nova era de la Carbonara!

Ingredients (per 2 persones)

-         250 gr de pasta ( a mi m’agrada amb spaghetti, tallarines, etc.)

-         1 ou

-         150 gr de Parmesà ratllat ( millor ratllat al moment)

-         Bacon o cansalada de pebre curada

-         Sal i pebre

o       poseu la pasta a bullir en aigua salada i mentrestant fregiu el bacon o cansalada tallada a tires fines fins que quedin ben rosses

o       en un bol poseu-hi el formatge ratllat, l’ou i una bona quantitat de pebre negre; remeneu-ho tot fins que quedi tot integrat

o       un cop cuita, escorreu (compte! Hem de reservar una mica de l’aigua amb la que hem cuit la pasta) la pasta i afegiu-la a la paella on heu fregit el bacon o la cansalada. Saltejeu-ho tot junt.

o       un cop ben saltejat (la pasta amb el bacon o cansalada) afegiu-ho al bol on hi teniu el formatge amb l’ou i el pebre

o       afegiu-hi un parell de cullerades soperes de l’aigua de bullir la pasta al bol i remeneu-ho tot bé fins que quedi molt ben barrejat.

o       Serviu i, si ho desitjeu, afegiu-hi un rajolí d’oli d’oliva verge por sobre i LLEST!

Proveu-ho i no tornareu a posar nata al carbonara mai més!

GALETES DE SUCRE AMB UN TOC DE XOCOLATA PER ACOMPANYAR UN CAFÈ

 

Feia temps que buscava una recepta per fer les galetes de sucre que em convencés al 100%; n’havia vist moltes, però mai ho veia clar del tot. Fa pocs dies vam comprar el llibre de receptes de la pastisseria anglesa Hummingbird, i fins ara totes les receptes que hem provat han sortit excel.lents; això em va fer decidir a provar la seva versió de les galetes de sucre que de ben segur sortirien també bé… i EFECTIVAMENT! Han quedat brutals, m’han anat perfectes per fer aquesta versió amb forma de bossa de té i amb un petit toc de xocolata. Si tenim visita  a casa un dia a la tarda i els hi oferim un cafè acompanyat d’una galeta d’aquestes, els deixarem amb la boca oberta!

Amb aquestes mesures us sortiran unes 40 galetes

• 280 gr de sucre blanc
• 200 gr de mantega a temperatura ambient
• 1 ou
• 1/2 cullerada de postre d’aroma de vainilla
• 400 gr de farina
• ½ cullerada de llevadura en pols (Royal)
• 150 gr de xocolata de cobertura

 

- barreja amb una batedora de barilles o amb un robot el sucre, la mantega i l’aroma de vainilla fins que quedi una massa blanca i esponjosa

- afegeix-hi l’ou i continua batent fins que quedi ben integrat

- en un bol a part barreja la farina, el pessic de sal i la llevadura, a continuació afegeix-ho a la barreja anterior i continua batent fins que quedi una massa ben integrada

- posa la massa resultant a la nevera una estoneta perquè després sigui més fàcil estirar-la

- enfarina una mica la superfície de treball i amb un corró estira la massa fins que quedi de 3 o 4 milímetres de gruix més o menys

- Només queda tallar-la amb un ganivet petit i de fulla prima (com els que utilitzem normalment per pelar patates) donant-li la forma de bosseta de té, fer-li un foradet amb un escuradents i posar-la a la plata de forn sobre un paper antiadherent

- Posar-les al forn preescalfat a 170º durant uns 10 minuts (han de quedar les cantonades lleugerament torrades i el centre més aviat blanquet)

- Fondre la xocolata al microones o al bany “Maria” i, un cop fredes, sucar una part de les galetes a la xocolata fosa i posar de nou sobre el paper antiadherent perquè la xocolata es refredi i quedi dura.

- Pasar un cordill prim per el forat que hem fet a la galeta i grapar-hi un tros de paper, en el que hi podem dibuixar el que volguem, a l’altre costat imitant una bosseta de té. JA HO TENIM LLEST!

 

L'inoblidable Camembert Grillé

El primer dia que vaig anar a Capestang l'Agus ens va portar al restaurant Le Bateliere a provar les pizzes de foie, patata, i altres combinacions gens habituals, però en el moment de triar un primer que acompanyés les maravelloses pizzes cuites amb forn de llenya que serveixen ens va cridar l'atenció un plat, el camembert grillé... només de pensar-hi se'ns feia la boca aigua, la veritat és que un cop servit no va defraudar gens, va complir les nostres espectatives amb nota. Aqui va la meva versió, no sé si dir-ne versió, homenatge o no sé qué, el segur és que els amants del formatge viuen un abans i un després de provar aquesta recepta senzilla però més que efectiva.

- un camembert sencer (dels que venen generalment en una caixeta de fusta i fan uns 12/15 cm de diàmetre)
- una mica de pa sec (si és de pagès millos)
- un tomàquet (si és de pera millor)
- un raig de vi blanc
- un tros de pernil dolç tallat una mica gruixut però no massa
- un polsim d'herbes de Provença (si no en teniu les podeu substituir per orenga seca)

• feu uns talls de més o menys mig centimetre de profunditat a les dues cares del camembert formant una quadrícula
• a banda, en una paella amb una mica d'oli poseu el tomàquet tallat a trossos irregulars junt amb el pa sec tallat a trossos no massa grans i el pernil dolç també tallat (el pa i el pernil el millor és trencar-lo amb les mans)
• fregiu una mica tots els ingredients ( un o do minuts) tireu-hi les herbes de Provença i de seguida el vi blanc
• sense que el vi s'evapori del tot tireu la preparació en un bol que pugui anar al forn i que tingui més o menys el mateix diàmetre que el camembert sencer
• sobre de la preparació hi ha d'anar el camembert amb els talls fets i cal posar-ho tot junt al forn a uns 200º durant 10/12 minuts

Ja només us queda gaudir d'aquest gran plat amb una mica de vi blanc molt fred per combatre les altes temperatures del formatge. Com us deia, pels amants del formatge hi ha un abans i un després de provar el camembert grillé. Feu-me cas.

La Tarta Tatin més ràpida del món

Si no teniu massa temps i heu de fer un pastís, sense cap mena de dubte, el més ràpid és fer una tarta tatin (fa uns dies, en una conversa a Igualada la Teresa i jo hi vam estar d'acord), sigui de la fruita que sigui; poma (la clàssica), pera, pressec, prunes, maduixes, etc., però si el temps que disposeu és realment poc el millor és una tatin de plàtan. Si no us ho creieu només heu de provar-ho, aquesta és una recepta apte fins i tot pels més negats a la cuina.

- una làmina de pasta de full (hojaldre) congelada o fresca
- entre 8 i 10 plàtans (depèn de la mida)
- cinc cullerades soperes de sucre morè
- una mica de mantega (uns 25 grams aproximadament)

- una mica de canyella en pols

• peleu i talleu els plàtan en tres trossos més o menys iguals
• poseu els trossos de platan en un bol i afegiu-hi el sucre morè, remeneu bé amb una cullera fins que els plàtans quedin com rebossats amb el sucre
• agafeu un motllo d'uns 20 cm de diàmetre aproximadament (si no en teniu cap, una paella que pugui anar el forn també serveix) i unteu-lo bé de mantega (n'hi ha d'haver força
• tireu la canyella en pols per sobre de la mantega i aneu posant els trossos de plàtan rebossats de sucre de forma que tapin tota la superfície del motllo (han de quedar una mica apretadets)
• esteneu la làmina de pasta de full per sobre els plàtans i retalleu el sobrant si calgués
• poseu al forn a uns 200º durant uns 10/15 minuts (fins qua la pasta de full sigui torrada)

Ja només queda desenmotllar, deixar refredar una mica (però no del tot, és molt més bona tèbia que freda), i gaudir d'aquesta gran tarta. Si la serviu calenta o tèbia una bola de gelat de nata o vainilla acompanyarà com el millor dels amants.

La pizza de ceba i bacon inoblidable

Una pizza és una pizza, ho sé. Tothom sap fer-se una pizza d'alguna manera; tunejant una pizza Tarradelles, comprant la massa i posant-hi els ingredients al damunt, fent-se la massa, etc. Aquesta és una recepta més, però inoblidable.... dies deprés d'haver-la menjat encara recordareu l'experiència, segur. I si no ho creieu proveu-ho. Com sempre la recepta a continuació és per dues persones.

- una base de pizza fresca
- una bola de mozzarella, si és de Bufala millor (com la de la foto)

- unes 6 o 7 llesques de formatge emmental (el de forats)

- un tomàquet ni massa gran ni massa petit

- bacon

- mitja ceba blanca, si és dolça millor
- orenga, sal, pebre, sucre i oli d'oliva

• estireu la massa de pizza fresca i a sobre ratlleu-hi el tomàquet i repartiu-lo bé per tota la superfície.
• amaniu el tomàquet amb una mica de sal, pebre, sucre i un raig d'oli. Això és molt important
• sobre del tomàquet poseu-hi les llesques d'emmental intentant cobrir tota la massa (talleu-ne algun tros si cal)
• sobre de l'emmental el bacon tallat a trossos no masssa petits i la ceba a rodelles el més fines que sigueu capaços. si no us agrada massa la ceba, la podeu substituir per xampinyons frescos
• agafeu la bola de mozzarella, talleu-la amb les mans pessigant-la i aneu repartint els trossos per tota la pizza.
• tireu-hi orenga per sobre sense massa manies, que no falti
• poseu la pizza al forn preescalfat a 225/250º (quan més millor) col.locant la safata el més avall possible.
• Uns 15 minuts més tard teniu una pizza a punt per menjar realment inoblidable. Una mica de vi blanc, un refresc o una cervesa suau son l'acompanyament ideal.

El magret d'ànec amb salsa de mostassa i vi blanc que agrada a tothom

Es tracta d'una forma fàcil i ràpida de fer un magret realment sorprenent, ningú s'imaginarà que heu aconseguit aquesta salsa que acompanya tant i tant bé el magret amb tan poc temps. Una recepta d'alta cuina a l'abast de tothom. Seguiu les indicacions i no fallareu (per 2 persones):

- un magret d'ànec
- dues cullerades de mostassa de dijon
- una copa de vi blanc
- sal i pebre

• feu uns talls en forma de requadre a la part del greix del magret (tal i com es veu a la foto) i salpebreu bé per totes dues bandes
• poseu una paella antiadherent al foc (sense oli ni res més) i deixeu que s'escalfi bé. UN cop sigui ben calenta poseu-hi el magret amb la cara del greix tocant a la paella
• en un moment el magret perderà una gran quantitat de greix, retireu aquest greix, baixeu el foc a la meitat més o menys i continueu la cocció per la part del greix
• quan el greix sigui ros i cruixent doneu la volta al magret, baixeu una mica més el foc i deixeu coure durant uns 10-15 minuts
• retireu el magret i emboliqueu-lo en paper d'alumini
• a la paella i sense retirar el greix que hi ha tireu-hi la mostassa, remeneu i coeu un parell de minuts i afegir-hi el vi blanc
• deixar coure el vi i la mostassa amb el greix a la paella fins que espessi. Mentre estant desembolicar el magret i tallar-lo a llesques de mig dit més o menys.
• els sucs que ha deixat anar el magret afegir-los a la paella i posar la salsa per sobre els talls de magret
• serviu acompanyat d'arròs blanc saltejat amb un gra d'all o unes fulles d'enciams variats amanits.

El conill al forn amb herbes i llimona més tendre

Primer de tot, ho reconec, posar una foto d'en Jamie Oliver per iniciar de nou els posts a aquest blog de cuina després de més d'un any i mig sense cap entrada és una qüestió comercial, però, com diuen molts actors, el guió ho justifica. Ahir a la nit buscant una forma nova de cuinar mig conill que fa dies voltaba per la nevera, buscant a internet (per motius de trasllat de casa tinc la meva biblioteca de cuina dins de caixes) i repasant el meu arxiu mental, vaig recordar un capitol de la sèrie Jamie's Italy en el que anava a un monestir a conèixer els veritables orígens de la cuina italiana i acabava preparant amb els monjos un dinar al patí del monestir molt bucòlic i amb una pinta deliciosa. En aquest capítol cuinava un conill macerat a la brasa que prometia bastant, després de repasar-lo (vaig recordar que el tenia grabat al disc dur portàtil) em poso a fer-ne la meva versió (generalment mai cuino res seguint al peu de la lletra una recepta - exceptuant els postres, que tenen una mica de química-). El resultat va ser increible, jo mateix em vaig sorprendre, a continuació us indico al recepta tal i com jo la vaig fer (per 2 persones):

- mig conill tallat en octaus
- el suc d'una llimona i mitja
- la ralladura d'una llimona
- una cullerada de romaní sec
- una cullerada de farigola seca
- un gra d'all gros o dos de petits
- una cullerada de mel
- 8 talls de cansalada curada tallada ni massa prima ni massa gruixuda (millor que no sigui fumada)
- una alberginia tallada a trossos grans (daus)
- oli d'oliva, sal i pebre

• salpebrar el conill i posar-lo en un bol o una plata una mica fonda
• en un morter matxacar les herbes, l'all i la pell de llimona, afegir-li el suc de llimona, la mel i oli d'oliva (aproximadament la mateixa quantitat que de suc de llimona)
• buidar la barreja del morter sobre del conill i barrejar amb les mans. Deixar-ho reposar una hora a la nevera.
• treure el conill del líquid i embolicar cada tros amb una llesca de cansalada curada. Anar posant els trossos de conill embolicats en una plata per anar al forn.
• un cop tenim tot el conill preparat, tirar-hi els trossos d'alberginia i mullar-ho tot amb el liquid que ens ha quedat al bol o la plata on hi hem tingut el conill.
• posar-ho al forn (preescalfat a 200º) durant uns 35 minuts, passat aquest temps, obrir el forn, donar-li la volta als trossos de conill, baixar el forn a 180º i coure-ho uns 10-15 minuts més (fins que la mel que hi havia a la barreja del morter comenci a caramelitzar).
• Servir el conill acompanyat amb la alberginia i per veure, una bona cervesa que us agradi.

PRODUCTES QUE NO M'AGRADEN

No l'he ni tastat, però he vist com 35 persones el probaven devant meu, i només de veure les cares de la gent al menjar aquesta mena d'entrepà amb una pinta extranya. M'han fet reafirmar en l'idea de no menjar productes precuinats d'entrada i per principis fora de contades excepcions.