L'inoblidable Camembert Grillé

El primer dia que vaig anar a Capestang l'Agus ens va portar al restaurant Le Bateliere a provar les pizzes de foie, patata, i altres combinacions gens habituals, però en el moment de triar un primer que acompanyés les maravelloses pizzes cuites amb forn de llenya que serveixen ens va cridar l'atenció un plat, el camembert grillé... només de pensar-hi se'ns feia la boca aigua, la veritat és que un cop servit no va defraudar gens, va complir les nostres espectatives amb nota. Aqui va la meva versió, no sé si dir-ne versió, homenatge o no sé qué, el segur és que els amants del formatge viuen un abans i un després de provar aquesta recepta senzilla però més que efectiva.

- un camembert sencer (dels que venen generalment en una caixeta de fusta i fan uns 12/15 cm de diàmetre)
- una mica de pa sec (si és de pagès millos)
- un tomàquet (si és de pera millor)
- un raig de vi blanc
- un tros de pernil dolç tallat una mica gruixut però no massa
- un polsim d'herbes de Provença (si no en teniu les podeu substituir per orenga seca)

• feu uns talls de més o menys mig centimetre de profunditat a les dues cares del camembert formant una quadrícula
• a banda, en una paella amb una mica d'oli poseu el tomàquet tallat a trossos irregulars junt amb el pa sec tallat a trossos no massa grans i el pernil dolç també tallat (el pa i el pernil el millor és trencar-lo amb les mans)
• fregiu una mica tots els ingredients ( un o do minuts) tireu-hi les herbes de Provença i de seguida el vi blanc
• sense que el vi s'evapori del tot tireu la preparació en un bol que pugui anar al forn i que tingui més o menys el mateix diàmetre que el camembert sencer
• sobre de la preparació hi ha d'anar el camembert amb els talls fets i cal posar-ho tot junt al forn a uns 200º durant 10/12 minuts

Ja només us queda gaudir d'aquest gran plat amb una mica de vi blanc molt fred per combatre les altes temperatures del formatge. Com us deia, pels amants del formatge hi ha un abans i un després de provar el camembert grillé. Feu-me cas.

La Tarta Tatin més ràpida del món

Si no teniu massa temps i heu de fer un pastís, sense cap mena de dubte, el més ràpid és fer una tarta tatin (fa uns dies, en una conversa a Igualada la Teresa i jo hi vam estar d'acord), sigui de la fruita que sigui; poma (la clàssica), pera, pressec, prunes, maduixes, etc., però si el temps que disposeu és realment poc el millor és una tatin de plàtan. Si no us ho creieu només heu de provar-ho, aquesta és una recepta apte fins i tot pels més negats a la cuina.

- una làmina de pasta de full (hojaldre) congelada o fresca
- entre 8 i 10 plàtans (depèn de la mida)
- cinc cullerades soperes de sucre morè
- una mica de mantega (uns 25 grams aproximadament)

- una mica de canyella en pols

• peleu i talleu els plàtan en tres trossos més o menys iguals
• poseu els trossos de platan en un bol i afegiu-hi el sucre morè, remeneu bé amb una cullera fins que els plàtans quedin com rebossats amb el sucre
• agafeu un motllo d'uns 20 cm de diàmetre aproximadament (si no en teniu cap, una paella que pugui anar el forn també serveix) i unteu-lo bé de mantega (n'hi ha d'haver força
• tireu la canyella en pols per sobre de la mantega i aneu posant els trossos de plàtan rebossats de sucre de forma que tapin tota la superfície del motllo (han de quedar una mica apretadets)
• esteneu la làmina de pasta de full per sobre els plàtans i retalleu el sobrant si calgués
• poseu al forn a uns 200º durant uns 10/15 minuts (fins qua la pasta de full sigui torrada)

Ja només queda desenmotllar, deixar refredar una mica (però no del tot, és molt més bona tèbia que freda), i gaudir d'aquesta gran tarta. Si la serviu calenta o tèbia una bola de gelat de nata o vainilla acompanyarà com el millor dels amants.

La pizza de ceba i bacon inoblidable

Una pizza és una pizza, ho sé. Tothom sap fer-se una pizza d'alguna manera; tunejant una pizza Tarradelles, comprant la massa i posant-hi els ingredients al damunt, fent-se la massa, etc. Aquesta és una recepta més, però inoblidable.... dies deprés d'haver-la menjat encara recordareu l'experiència, segur. I si no ho creieu proveu-ho. Com sempre la recepta a continuació és per dues persones.

- una base de pizza fresca
- una bola de mozzarella, si és de Bufala millor (com la de la foto)

- unes 6 o 7 llesques de formatge emmental (el de forats)

- un tomàquet ni massa gran ni massa petit

- bacon

- mitja ceba blanca, si és dolça millor
- orenga, sal, pebre, sucre i oli d'oliva

• estireu la massa de pizza fresca i a sobre ratlleu-hi el tomàquet i repartiu-lo bé per tota la superfície.
• amaniu el tomàquet amb una mica de sal, pebre, sucre i un raig d'oli. Això és molt important
• sobre del tomàquet poseu-hi les llesques d'emmental intentant cobrir tota la massa (talleu-ne algun tros si cal)
• sobre de l'emmental el bacon tallat a trossos no masssa petits i la ceba a rodelles el més fines que sigueu capaços. si no us agrada massa la ceba, la podeu substituir per xampinyons frescos
• agafeu la bola de mozzarella, talleu-la amb les mans pessigant-la i aneu repartint els trossos per tota la pizza.
• tireu-hi orenga per sobre sense massa manies, que no falti
• poseu la pizza al forn preescalfat a 225/250º (quan més millor) col.locant la safata el més avall possible.
• Uns 15 minuts més tard teniu una pizza a punt per menjar realment inoblidable. Una mica de vi blanc, un refresc o una cervesa suau son l'acompanyament ideal.

El conill al forn amb herbes i llimona més tendre

Primer de tot, ho reconec, posar una foto d'en Jamie Oliver per iniciar de nou els posts a aquest blog de cuina després de més d'un any i mig sense cap entrada és una qüestió comercial, però, com diuen molts actors, el guió ho justifica. Ahir a la nit buscant una forma nova de cuinar mig conill que fa dies voltaba per la nevera, buscant a internet (per motius de trasllat de casa tinc la meva biblioteca de cuina dins de caixes) i repasant el meu arxiu mental, vaig recordar un capitol de la sèrie Jamie's Italy en el que anava a un monestir a conèixer els veritables orígens de la cuina italiana i acabava preparant amb els monjos un dinar al patí del monestir molt bucòlic i amb una pinta deliciosa. En aquest capítol cuinava un conill macerat a la brasa que prometia bastant, després de repasar-lo (vaig recordar que el tenia grabat al disc dur portàtil) em poso a fer-ne la meva versió (generalment mai cuino res seguint al peu de la lletra una recepta - exceptuant els postres, que tenen una mica de química-). El resultat va ser increible, jo mateix em vaig sorprendre, a continuació us indico al recepta tal i com jo la vaig fer (per 2 persones):

- mig conill tallat en octaus
- el suc d'una llimona i mitja
- la ralladura d'una llimona
- una cullerada de romaní sec
- una cullerada de farigola seca
- un gra d'all gros o dos de petits
- una cullerada de mel
- 8 talls de cansalada curada tallada ni massa prima ni massa gruixuda (millor que no sigui fumada)
- una alberginia tallada a trossos grans (daus)
- oli d'oliva, sal i pebre

• salpebrar el conill i posar-lo en un bol o una plata una mica fonda
• en un morter matxacar les herbes, l'all i la pell de llimona, afegir-li el suc de llimona, la mel i oli d'oliva (aproximadament la mateixa quantitat que de suc de llimona)
• buidar la barreja del morter sobre del conill i barrejar amb les mans. Deixar-ho reposar una hora a la nevera.
• treure el conill del líquid i embolicar cada tros amb una llesca de cansalada curada. Anar posant els trossos de conill embolicats en una plata per anar al forn.
• un cop tenim tot el conill preparat, tirar-hi els trossos d'alberginia i mullar-ho tot amb el liquid que ens ha quedat al bol o la plata on hi hem tingut el conill.
• posar-ho al forn (preescalfat a 200º) durant uns 35 minuts, passat aquest temps, obrir el forn, donar-li la volta als trossos de conill, baixar el forn a 180º i coure-ho uns 10-15 minuts més (fins que la mel que hi havia a la barreja del morter comenci a caramelitzar).
• Servir el conill acompanyat amb la alberginia i per veure, una bona cervesa que us agradi.