El Somontano encara no està de moda

... i això està bé perquè no hi ha neorurals ni turistes a cascoporro que massifiquin res de res. Encara és possible trobar una noia a l'oficina de turisme de Barbastro que t'atengui amb molta tranquilitat i temps per explicar-te el que és "bonito por ver", que una senyora d'una botiga de productes tradicionals enceti uns formatges per deixar-te'ls provar generosament, xerrar, després de dinar el que ha cuinat per nosaltres, amb la Mercedes Inés de Monclús dels seus vins i del mercat de Sant Feliu, comprar formatge directament tret d'una nevera com les de casa al rebedor d'una casa particular de Radiquero, visitar el bonic poble d'Alquezar (a la foto), estar tota una tarda a les bodegues Aldahara, amb un pernil i mig formatge sobre la taula, provant els seus vins i coneguent tots els secrets i realitats del vi del Somontano, fer un exquisit menú de degustació al restaurant Alena (amb el vi constant i tots els suplements inclosos en el preu) i gairebé petar, fer la ruta del vino del Somontano i trobar gent superamable a tots els poblets que travesses, sorprendre't molt positivament visitant el torno de Buera i comprovant que és possible fer un espai museístic atractiu, interactiu, entenedor i gairebé màgic, dinar a El rincón del Vero en un menjador dins d'una casa particular, que una dona (Aceites Ferrer, de Bierge) t'obri casa seva per vendre't oli un diumenge a la tarda, banyar-se amb una pau i tranquilitat fora del comú sota un pont romànic al riu Vero, i al cap d'una estona a la piscina municipal de Castillazuelo, sopar de tapes el dia que el Barbastro futbol club puja a segona divisió B, i estar en una casa rural (Ra Tenaja) per 42'00 € l'habitació i l'esmorzar amb un ambient agradabilíssim.

Esperem que tot això no es perdi i que hi tornem trovant-nos-hi tan bé com en aquesta ocasió.